Activitat 1
1.1 Calcula la teva petjada ecològica
Què n’opines del següent gràfic?
En aquest gràfic podem veure que els Estats Units té el major tamany de petjada, mentre que Austràlia la segueix per darrere amb molt poca diferència. Podem veure que España es troba al cinqué lloc després de Suècia i Regne Unit. Finalment hi ha una diferència molt gran de tamany a partir d'Argentina que la segueix Turiquia, Equador, Xina, El Marroc i Etiòpia.
Activitat 2
1. Què és la biomassa? Des de quan s’utilitza com a font d’energia?
La biomassa és la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.
Es pot afirmar que la biomassa va ser la primera font d'energia utilitzada pels nostres avantpassats, després del descobriment del foc.
Els seus usos al llarg de la nostra història han estat múltiples, com per exemple en les tradicionals carboneres per a la producció de carbó vegetal, usat durant segles com a combustible domèstic i industrial a les fargues.
En nuestra sociedad actual, el fomento de energias renovables hace que la biomasa vuelva a ser una fuente de energía a tener en cuenta.
Les plantes, arbres i altres vegetals fa servir la llum de l'energia solar i a través de la fotosíntesi, les plantes que contenen clorofil·la o altres pigments amb la mateixa funció transformen productes inorgànics en l'energia per a alimentar-se, i al seu torn els vegetals serveixen d'aliment a altres éssers vius.L'energia emmagatzemada en el procés fotosintètic pot posteriorment ser transformada en energia tèrmica quan aquesta es crema per combustió, deixant anar quantitats de diòxid de carboni a l'aire. El carbói el petroli són restes de plantes i animals morts que, en haver perdut una gran part d'aigua i aire, tenen aquesta energia molt més concentrada que les plantes, paper, fusta, llenya, olis, alcohols, etc. La diferència principal entre els combustibles fòssils i la biomassa és que els primers no poden ser produïts per l'home, que només pot actuar com a recol·lector, mentre que idealment la biomassa és cultivable. Des d'alguns àmbits es discuteix el seu ús per criteris de sostenibilitat i sobretot de capacitat de càrrega, resultant que no hi hauria espai suficient a la Terra com per a fer-ho, i que la fusta, per exemple, és "recol·lectada" de manera anàloga a com es fa amb els combustibles fòssils, produint greus problemes ambientals a causa de la desaparició massiva d'arbres i boscos.
3. En què es transforma la biomassa quan es descompon per l’acció de microorganismes o bacteris.
a) per digestió anaeròbia
b) per fermentació alcohòlica
La digestió anaeròbia és un procés biològic en el qual la matèria orgànica es descompon en productes gasosos o biogàs i en una solució aquosa o llot estabilitzat que s'anomena digestat. Tot aquest procés es realitza mitjançant un grup de microorganismes específics i en absència total d'oxigen.
4. Com s’obté el biodièsel i per a què s’utilitza?
La biomassa utilitzada com a font d'energia pot incloure material vegetal d'origen agrícola, provinent de conreus destinats específicament a aquesta finalitat o de subproductes o restes d'altres cultius, biomassa d'origen forestal (llenya sobretot), i productes o subproductes d'origen animal, com els fems. L'energia de la biomassa sol utilitzar-se per al seu aprofitament com a energia tèrmica o, indirectament, per a la generació d'energia elèctrica. A vegades s'inclou també en la biomassa l'obtenció d'energia a partir de residus urbans com la incineració de les deixalles domèstiques o industrials, o la seva metanització i posterior combustió. Finalment altres formes de biomassa són el biogàs i els biocarburants, com el bioetanol i el biodièsel.
Activitat 3
https://m.youtube.com/watch?v=O8SYYiIFY9U
Activitat 4 (PUNTUABLE)
El 41% dels aqüífers està contaminat per nitrats
El problema de la contaminació de l'aigua subterrània no deixa de créixer. La contaminació per nitrats ja afecta el 41% dels aqüífers catalans.
Cada cop la contaminació va creixent més, aixó prové d'un greu problema de contaminació s'aigües subterrànies.
L’excés de nitrats perjudica el subministrament d'aigua.
Tècnics de l’ACA van revelar durant una jornada sobre reducció de contaminació per nitrats d'aqüífers que el 15% dels municipis (142 de 947) tenen problemes de subministrament per culpa d'aquest compost. Per aquest motiu el govern català va invertir uns 6 milions d'euros per les mesures de correcció de la contaminació, amb l'objectiu d' assegurar el proveïment d'aigua potable en aquestes localitats.
A Tarragona i Barcelona i les zones de gran producció agrària (Lleida, Catalunya Central,...) són els llocs on es troba més masses de contaminació per nitrats.
A les zones vulnerables és on es troba la major part dels aqüífers contaminats.
En els últims anys la situació no ha fet més que empitjorar, a causa del problema de gestionar les dejeccions de la cada vegada més gran cabanya porcina.
La gestió de les dejeccions dels animals es va complicar després del tancament de la plantes de cogeneració que feien servir els excrements dels animals per produir energia.
Activitat 5
Busca informació sobre la desforestació i la desertificació. Esbrina quina és la causa d’aquests problemes i quines conseqüències tenen. Respon la següent qüestió:
- Per què ens convé tenir cura dels boscos?
La desforestació és la disminució de les superficies cobertes pel bosc
ladesforestacióes produeix per moltes raons:
-La demanda de combustible o fusta de construcció (fusta rara)
-La necessitat de noves terres per a l’agricultura
Fan que els boscos del món pateixen una excessiva explotació .Els boscos de la zona templada
d’Europa i d’Amèrica han estat els primers en patir una greu desforestació.
diferents causes de la desforestació:
· l’agricultura :
Com la població d'algunes parts del món augmenta, la tala i els cultius sobre carbó cremat es multiplica i impedeixen el bosc de reconstituir-se.
L’utilització intensives de fustes rares:
80% de tales d’arbres són il·legals, les fustes les més buscades són essències rares que han quasiment desaparegut o que són greument amenaçades.
· els focs :
Última causa de deforestació, els grans focs del bosc:
En 1998-1999, han destruït més de sis millions d’hectàrees Grans incendis deserten sempre les surfaces forestal del globus.
La desertificació és la transformació d’una regió en desert. Això vol dir que el terra esdeve sec i que el desert avança cap les terres no desertificades.
Es un fenomen que afecta el terra però també les reserves d’aigua, la fauna i la flora.
Diferents llocs d’on prové la Desertificació:
La desertificació es un fenomen natural (provocat per l’acció dels vents) però també per activitats humanes:
Pastura excesiva.
Mala irigació.
Construcions anarquistes: sobretot a prop del la mar on l’home construeix cada vegada més habitatges.
Hi ha 6 milions d’hectars de terra que es transformen en desert cada any. La fauna i la flora pateixen de la desapareis del seu entorn de vida. El Sahara és el més gran desert de món, l’Africa , és particularment tocada. El desert a covert 65 milions d’hectares els 50 últims anys.
Unes de les solucions de lluita contra le desertificació consisteix en lluitar contra érosió de la pluja que s’emporta el terra. Per això ,el terra ha de ser protegit cobrin-lo amb plantes. Així tornar a planta arbres a les regions es indispensable.
Activitat 6
Veure el vídeo: La casa sostenible (Programa Què Qui Com disponible a: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/La-casa-ecologica/video/226059944/) i respondre el qüestionari següent:
- Per què són tant gruixudes les parets exteriors de la casa?
- D’on prové tota l’aigua que s’utilitza a la casa? D’on es recull?
- De quina manera es pot potabilitzar l’aigua?
- Enumera alguna de les mesures que aplica la família per estalviar aigua.
- Com s’obté l’energia necessària? Quants quilowatts s’obtenen? Busqueu el nombre de quilowatts que consumiu a casa (en una factura real) i comproveu si hi ha molta diferència de quilowatts.
- Enumera alguna de les mesures que aplica la família per estalviar energia.
- Com s’escalfa l’aigua necessària?
- Què són les aigües grises? Com es reciclen? A quins usos es destinen després de ser reciclades?
- Com funciona el lavabo de la casa? Quina és la gran diferència amb un lavabo comú?
- Com es recicla la matèria orgànica de la casa? D’on prové la matèria orgànica que es recicla? Quin ús se’n fa una vegada reciclada?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Perquè una paret ample permet que la calor a l’estiu no pugui passar i a l’hivern que la calor de dins no pugui surtir.
Tota l’aigua ve de l’aigua de la pluja que es recollida al augmentar la teulada, la qual baixa per els baixants i arriba a un registre específic.
Tenen una depuradora, on tota l’aigua que entra i surt passa per un tub metalitzat on a dins hi ha un florescent d’ultraviolat, que es l’encarregat de matar totes les bacteries de l’aigua.
En que aprofiten l’aigua de la pluja, reciclen les aigües grises, i cap membre de la família es banya perquè gasta molta aigua, sino que es dutxen.
S’obté del sol a través de plaques solars, i obtenen 2 quilowatts i mig.
Aproximadament entre la vitroceràmica, la nevera, la rentadora, la televisió i tot em surt aproximadament 4 quilowatts.
Utilitzen plaques solars en que aprofiten l’energia del sol que proporcionen electricitat i per escalfar l’aigua, i redueixen el consum d’electricitat.
A través de plaques solars que escalfen l’aigua i s’acumulen a una petita central tèrmica.
Les aigües grises són les que porta sabó, la de rentarse les mans o renta plats.Ha construit una depuradora biologica amb canyes de bambú plantades que es el filtre verd de la depuradora, el qual les seves arrels i els microorganismes de les arrels comencen a absorbir la major part de partícules de contaminació, passat dies aquesta aigua s’haura evaporat per les fulles i la que resti sera una de menys contaminada.
El vàter té un embut que es pot treure i a dins hi ha un tub inmens que tot cau fins a un dipòsit que està a sota de tot, anomenat composte, on van a parar els nostres residus.
La diferència es que es més net que un comú, i hi ha una succió del ventilador cap a vall del vàter, cap a dins, que això fa que tot vagi a parar a baix de tot més fàcilment, i fa que no hi faci pudor i no fa servir aigua.- Es recicla dins a un compost, on a la base hi ha terra (el substrat) i on cauen les defecacions i també a part tiren herbes del jardí. Té una fusta on va remenant la matèria orgànica perquè sigui tot homogeni, un cop descompossat el farà servir per adob per a la terra, i així tanquen el cicle.
Activitat 7 (PUNTUABLE)
Busca informació sobre la síndrome de la granota bullida, escriu un post al blog on facis una reflexió sobre la possible falta de percepció de l’actual crisi ambiental global.
LA SÍNDROME DE LA GRANOTA BULLIDA
Si poses una granota a aigua freda i vas calentant l’aigua, la granota continuarà nedant perquè ella no nota la temperatura de l’aigua, fins a tal punt que sigui 42 graus i la granota acabi morint sense que s’adoni, en canvi si fiques la granota en aigua bullint saltarà directament. Hem vist que això ens passaria també a nosaltres i molts científics ho han utilitzat per tractar temes ambientals com el del canvi climàtic.Tot aixo ho podem relacionar amb el canvi climatic ,dient que la granota som nosaltres i el canvi climatic es l’aigua que nosaltres calentem.El canvi climatic va augumentant el seu perill cada dia mes,i la gent no s’adona l’empitjoramen Que fem cap a la terra,bàsicament perque la població no vol adonar-se fins que el moment serà ja tard de arreglar les coses,arribarem a tal punts en que no podrem fer res i sabrem que morirem o morirem ense adonar-nos un per un com la granota quan l’aigua arriba als 42 graus.
Activitat 8
Llegeix els punt 8. La gestió global del planeta i respon les següents qüestions:
a) Què significa desenvolupament sostenible?
És aquell que satisfà les necessitat del present sense comprometre les necessitats del futur.
b) Quants models de desenvolupament coneixes? Quin et sembla el millor per assegurar el futur?
S’hi distingeixen 3 tipus de models:-model desenvolupamentista: és el de la societat de consum, basat en el benefici econòmic i considera que els avenços tecnològics poden contrarestar els efectes mediambientals, no té la necessitat de modificar les actituds ni la manera de viure.
-model conservacionista: proposa frenar el desenvolupament econòmic i creixement de població. Considera que els recursos són limitats i el futur de la humanitat canvia l’estil de vida.
-model sostenible: intenta conjugar creixement econòmic i preservació del medi ambient. És a dir, satisfer les necessitats del present sense comprometre les del futur.
c) Quins són els cinc factors que es tenen en compte per a l’estudi de la Terra com a sistema?
El creixement de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i la disminució de residus.
d) Què es va acordar a Kyoto?
Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 7% durant la decada següent.L’any 2006 es va celebrar la Cimera del Clima de Nairobi, amb la intenció de frenar l’escalfament global.
No hay comentarios:
Publicar un comentario