miércoles, 2 de mayo de 2018

TEMA 6

TEMA 6

Additius alimentaris: quan l’enemic entra per la boca.

Un additiu alimentari és qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment en si, ni s’utilitza com a ingredient característic en l’alimentació, independentment que tingui o no valor nutritiu i que la seva addició intencionada als productes alimentosos, amb un propòsit tecnològic en la fase de la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envàs, transport o emmagatzematge tingui, o pot esperar-se raonablement que tingui, directament o indirectament, com a resultat que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin en un component d’aquests aliments.

Segons la FDA (Food and Drug Administration), els additius s’utilitzen en els aliments perquè compleixin cinc funcions principals:

- Mantenir l’estabilitat d’un producte
- Millorar o mantenir el bon sabor i la salubritat
- Proporcionar ferments o controlar el PH
- Millorar el sabor
- Proporcionar el color desitja.

  Components no nutritius dels additius 
  • Color: Aquest color, ve donat ja des d'un principi pels pigments que té el propi aliment.
  • Sabor: Podriem dir que existeixen quatre sabors bàsics, els més coneguts que són el dolç, el salat, l’amarg i l’àcid, tot i així tambe podriem afegir l'umami.
  • Aromes: N'hi podem trobar diferents, com ara els florals, i poden venir donats per la interacció a la vegada de components com ara els èsters.
  • Textura: En aquest apartat intervé tant la vista com el tacte, i els responsables de la textura són els components de l'aliment com ara l'aigua i les proteïnes.

 Classificació dels additius alimentaris

Colorants:
Són substàncies que donen color als aliments, n'hi ha de tipus natural com els carotenoides (E160a) i les xantofil.les (E161), tot i així, molts són sintètics, com la tartracina (E102) o la azorrubina (E122).

Aquests, no donen resposta a cap problema tecnològic i són innecessaris dietèticament, simplement és per a emmascarar en algunes ocasions la mala qualitat de les matèries primeres.



Edulcorants:
S’utilitzen per donar sabor dolç als aliments, com a substituts del sucre. Els podem trobar en els aliments “baixos en calories” i per a diabètics.
N'hi ha de dos tipus, els nutritius, que aporten caloríes com la glucosa, i els no nutritius, que no n'aporten com ara la sacarina.

Potenciadors del sabor:
Aquests, són els que s'afegeixen als aliments deshidratats, congelats o en conserva per retornar-los el sabor perdut.
Els més problemàtics són els glutamats , ja que existeixen persones sensibles i també el Glutamat monosódic o MSG .

Aromatitzants:
Són substàncies que s’afegeixen per tal d'intentar modificar conjuntament l’olor i el sabor, també s'intenta restablir aromes perduts durant el tractament o l’emmagatzematge.
Normalment s’obtenen a través de barrejes de plantes, ja sigui per escalfament de diferents ingredients o a través de la combustió de fustes.



Conservants:
Són substàncies amb capacitat per retardar els processos de fermentació, de florir-se, putrefacció i altres alteracions biològiques d’aliments i begudes. Les dosis utilitzades no tenen efecte bactericida.
Els més problematics són els Nitrits i Nitrats que impedeixen el creixement del bacteri causant del botulisme.

Antioxidants:
Són aquelles substàncies que poden ralentir o impedir les oxidacions i el enranciament d’aliments i begudes, el que fan es que eviten l’oxidació de vitamines liposolubles i d’àcids grassos essencials, preservant així el valor nutritiu dels aliments.
Hi ha els naturals i els artificials.

Sinèrgics d'antioxidants:
Són aquelles substàncies que per elles mateixes no tenen un efecte antioxidant, però que augmenten el poder antioxidant dels additius antioxidants.


Perillositat del additius

Els additius, tot depen de quins siguin, normalment a simple vista podem pensar que els posen als aliments i ja està, però no. Per poder ser autoritzat un additiu, la substància ha de tenir una sèrie de pautes com ara:

- No representa cap perill per al consumidor en les dosis proposades
- Es pot demostrar que és necessària, ja que s’obtenen beneficis que no s’obtindrien sense la seva          addicció.
- És eficaç perquè en molt poca dosi ja aconseguim el seu efecte.
- Abans de la seva utilització, al mercat existeixen tècniques d’anàlisi per tal de poder-la qualificar i      d'aquesta manera saber que no es perillosa i es pot consumir.



Conclusions del treball

Com a conclusió d'aquest treball podríem dir que als additius, poden anar molt bé per a conservar els aliments, si un dia alguna cosa no ens la volem menjar i la preferim un altre dia, perquè en conservi en bon estat els additius serien el que ens aniria millor, gràcies a això podem fer coses així. També per canviar una mica el aspecte d'un aliment, o el seu color, ja que el color entre pels ulls i si t'agrada el que veus es més possible que t'ho mengis que no alguna cosa amb un mal aspecte.

No totes les coses dels additius alimentaris són bones, ja que es una cosa que s'ha de controlar molt.


Bibliografia

http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/seguretat_alimentaria_per_temes/additius_alimentaris/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Additiu_alimentari
http://val.levante-emv.com/vida-y-estilo/salud/2017/07/18/aditivos-alimentarios-son-perjudiciales-salud/1594933.html?utm_medium=rss


viernes, 27 de abril de 2018

SESSIONS


SESSIÓ 1

En aquesta sessió realitzada, hem treballat el sistema terra i la població humana. I tot sobre la petjada ecològica.


1. EL SISTEMA TERRA I LA POBLACIÓ HUMANA

L’efecte d’una espècie o població sobre l’entorn depèn del nombre d’individus que la integren i de l’impacte mitjà de cadascun d’ells. L’espècie humana s’ha mantingut estable al llarg del temps, dintre d’uns límits. Fins al segle XVII, el creixement va ser sostingut però a partir del segle XVIII, amb la Revolució Industrial, el creixement va ser exponencial. Les grans dimensions de la població humana i el creixement desproporcionat de la demanda de recursos i de la producció de residus estan modificant els escenaris en els quals es desenvolupa la nostra existència.


PETJADA ECOLÒGICA




 Petjada ecològica: és un terme encunyat l’any 1996 com a un mesura de l’impacte sobre el planeta d’una determinada manera de viure.

Es defineix com “la superfície de sòl, en hectàrees, necessària per produir els recursos consumits per un ciutadà, una població, etc., i també la necessària per absorbir i destoxificar els residus que genera, independentment d’on es trobin localitzades aquestes àrees”.

La petjada ecològica mitjana s’ha calculat dividint el terreny productiu que hi ha a la Terra entre els 6.000 milions d’habitants que tenia el planeta l’any 2008, obtenint un valor de 1,7 ha per persona. Cal tenir en compte la diferència entre l’impacte ecològic de les societats més desenvolupades i la resta.
Es calcula que el model de vida previ a la Revolució Industrial es necessitaven 1 o 2 ha per cobrir les necessitats d’una família de manera autosuficient. Actualment s’estima que el consum mitjà per habitant és de 2,8 ha.
L’impacte de l’espècie humana inclou diversos aspectes i afecta diferents processos, tant a escala local com global. En general podem distingir:
  • contaminació de diferents medis
  • alteració dels cicles biogeoquímics que es donen al planeta
  • modificació de l’escenari: canvis d’ús del sòl, desertització, desforestació,…
  • sobreexplotació de recursos minerals i pèrdua de biodiversitat

Però cal tenir en compte que el consum total de recursos avança a un ritme molt més gran que l’increment de la població, i això implica que la capacitat de càrrega del planeta serà menor del què s’havia previst.
Els qui contribuïm més a aquest augment som els habitants dels països desenvolupats en una proporció de 10 a 1, en comparació amb els països pobres. D’aquestes dades en podem extreure tres conseqüències:
  • Cal reduir el creixement poblacional.
  • La manera de viure dels països més rics no es pot estendre al conjunt dels habitants del planeta.
  • Cal una reducció del consum per aconseguir la sostenibilitat del planeta


SESSIÓ 2

En aquesta sessió realitzada, hem treballat el desenvolupament i l'energia. Per altra banda, hem estudiat els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural.
I per últim en la sessió hem treballat les energies renovables ( energia solar, energia hidràulica, energia maremotriu, energia eòlica i biomassa).

2. DESENVOLUPAMENT I ENERGIA

El creixement de la població i el desenvolupament econòmic han fet necessaris el consum de grans quantitats d’energia. Els combustibles fòssils, el carbó i el petroli, han estat els més utilitzats, però es tracta de fonts d’energia no renovables que produeixen una gran quantitat de substàncies contaminants. Durant les últimes dècades la humanitat ha començat a explotar fonts d’energia renovables, relativament poc contaminants.


2.1 COMBUSTIBLES FÒSSILS

El CARBÓ

  • És el combustible fòssil més abundant i més utilitzat a partir del segle XVIII, com a substitut de la fusta, i fins a l’aparició del petroli i els seus derivats.
  • Es va originar per descomposició anaeròbia, i per tant incompleta, de restes vegetals. Les diferents condicions de pressió i temperatura a què han estat sotmeses les restes ha originat els diversos tipus de carbó que existeixen: antracita, hulla, lignit i torba.
  • Es fa servir principalment per a la generació d’energia elèctrica a les centrals tèrmiques.

EL PETROLI

Combustible més utilitzat i proporciona al voltant del 40% de la producció energètica global.

Es va formar a partir de microorganismes marins, barrejats amb sorres i fangs, sotmesos a elevades pressions i temperatures.

A partir del petroli s’obtenen combustibles derivats (gasolina, fuel, querosè,…), nombroses matèries primeres com plàstics, fibres sintètiques, fertilitzants, pesticides, medicaments i pintures.

EL GAS NATURAL

  • És producte de la matèria orgànica acumulada durant milions d’anys.
  • La seva composició majoritària és de metà i està present en la majoria de jaciments petrolífers. Les dificultats tècniques del seu tractament, de la construcció d’una xarxa de gasoductes i dels sistemes de distribució i transport necessaris van començar a ser rendibles gràcies a l’augment del preu del petroli. Un cop s’extreu del jaciment, es tracta amb una sèrie de processos i després es transporta fins al lloc de consum.
Un dels processos més importants al que se sotmet el gas natural és l’odorització, al qual se li afegeixen una sèrie d’additius que li donen olor per tal de fer evidents i facilitar la localització de les fuites.


2.2 ENERGIES RENOVABLES


Les fonts d’energia renovable es fan servir, fonamentalment, per a producció d’energia elèctrica i energia tèrmica:

  • De generació elèctrica: eòlica, hidroelèctrica, solar fotovoltaica i mareomotriu.
  • D’aprofitament tèrmic: solar tèrmica, biomassa, biogàs i biocarburants.


ENERGIA SOLAR:
El seu ús no produeix calor addicional a l'atmosfera tal com passa amb els combustibles fòssils. Es pot captar per mitjà de plafons solars per produir calor, o bé per mitjà de plaques fotovoltaiques per produir electricitat.

ENERGIA HIDRÀULICA:
Utilitza l'energia que es deprèn en el salts d'aigua per generar electricitat en plantes hidroelèctriques. Aquest tipus d'energia aporta una quantitat significativa de l'energia elèctrica.

ENERGIA MAREMOTRIU:
Es basa en el mateix principi que l'energia hidràulica. Aprofita l'energia generada per les marees.

ENERGIA EÒLICA: 
Aprofita la força del vent per moure les pales dels molins generadors i transformar-la en electricitat. Segons la ubicació dels molins, pot ser terrestre o marina.

BIOMASSA:
S'anomena biomassa la quantitat de matèria orgànica d'un organisme o d'un ecosistema, generalment expressada com a pes sec per unitat de superfície. L'energia emmagatzemada a la biomassa com a conseqüència dels processos químics que realitzen els ésser vius per fer les seves funcions vitals, s'allibera per mitjà de la combustió.



SESSIÓ 3

En aquesta sessió realitzada, hem treballat la contaminació i l'impacte ambiental. També hem fet la contaminacio atmosfèrica, on hi hem vist les conseqüències d'aquest. Un altre punt que hem treballat és la contaminaciño de l'aigua i per últim la contaminació del sòl.

3. CONTAMINACIÓ I IMPACTE AMBIENTAL

CONTAMINACIÓ: Augment o aparició de substàncies perjudicials o de certes formes d'energia al medi ambient, en més quantitat de la que és capaç d'admetre i neutralitzar. Pot afectar grans zones de la Terra o localitzar-se en zones o punts concrets.

IMPACTE AMBIENTAL: Qualsevol modificació de l'ambient amb repercussions per al paisatge, els ecosistemes, la salut o el benestar de la població, provocada de manera directa o indirecta per l'acció humana.

La contaminació per causes naturals ha existit des dels inicis de la Terra (erupcions volcàniques, incendis forestals, tempestes de sorra als deserts,..), però els problemes actuals de contaminació comencen a finals del segle XVIII, amb la Revolució Industrial.
La contaminació afecta l’activitat i la supervivència dels organismes, inclòs l’ésser humà. La majoria de contaminants tenen el seu origen en la indústria, els vehicles i l’agricultura (origen antropogènic).

3.1 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA


Els contaminants atmosfèrics principals procedeixen de la combustió del carbó, el petroli i la gasolina en la indústria i vehicles, de certs processos industrials i d’explotacions agrícoles, ramaderes i mineres.

La contaminació de l’aire provoca malalties respiratòries i cardíaques, i alguns contaminants poden arribar a provocar càncer, sobretot de pulmó.

Els mètodes de control de la contaminació atmosfèrica inclouen la supressió del producte perillós abans del seu ús, l’eliminació del contaminant una vegada format o l’alteració del procés perquè no produeixi el contaminant o ho faci en quantitats inapreciables.
Els contaminants atmosfèrics es classifiquen segons el seu origen en:
  • Contaminants primarissón substàncies perilloses que entren directament a l’atmosfera. Els més importants són els òxids de carboni, sofre i nitrogen, les partícules i els hidrocarburs.
  • Contaminants secundarises produeixen per reaccions químiques entre els contaminants primaris a l’atmosfera.

CONSEQÜÈNCIES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA:


  • Pluja àcida
  • Destrucció de la capa d’ozó
  • Efecte hivernacle
  • Boirum o smog d’hivern
  • Boirum o smog fotoquímic

3.2 CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA

L’aigua és un recurs essencial per a l’existència i el manteniment dels organismes, és necessària per a molts processos i reaccions característiques dels éssers vius.


La major part de l’aigua que hi ha al planeta és salada, formant els mars i oceans, i només un 3% és aigua dolça.

A més, una part d’aquesta aigua es troba en forma sòlida (gel o neus perpètues) o en aqüífers profunds, la qual cosa en dificulta la seva utilització.


Una gran part dels recursos hídrics es fan servir en l’agricultura, el 22% s’utilitza a la indústria i només el 8% es destina a usos domèstics i serveis. En els darrers 70 anys el consum d’aigua per part dels éssers humans s’ha triplicat i actualment el 54% de l’aigua dolça terrestre accessible ja està essent utilitzada.
Cal tenir en compte que més de 1000 milions de persones al món no tenen accés a sistemes d’aigua potable i gairebé la meitat de la població no té infraestructures bàsiques de sanejament. Segons les seves característiques, els contaminants de l’aigua s’agrupen en tres grups:
  • Contaminants físics: augment de la temperatura, partícules radioactives i sòlids en suspensió.
  • Contaminants químics: es divideixen en biodegradables (nitrats i fosfats procedents dels fertilitzants) i no biodegradables (plàstics, pesticides, medicaments,…).
  • Contaminants biològics: virus, bacteris, protoctists i altres.

3.3 CONTAMINACIÓ DEL SÒL

El sòl és una capa de gruix variable situada a la part superficial de l’escorça terrestre formada per partícules minerals, matèria orgànica en descomposició, aigua, aire i organismes vius (microorganismes, fongs,…). Es crea a partir de la roca mare, per l’acció dels éssers vius i del clima.
  • Serveix com a substrat a les plantes i proporciona les sals i l’aigua necessària per a la fotosíntesi. Quant més gruixuda és la capa de sòl, més quantitat de nutrients conté. S’anomena sòl madur.
Les principals amenaces que afecten el sòl són:
  • l’erosió: pèrdua de la capa superficial, rica en matèria orgànica, per efecte del vent o la pluja. Als terrenys agrícoles, es   perden 25.000 milions de tones de sòl cada any. Aquesta pèrdua s’agreuja amb la reducció de la vegetació.
  • la pèrdua de matèria orgànica
  • la contaminació
  • la salinització
  • la compactació
  • la pèrdua de biodiversitat
  • els esllavissaments de terra
  • les inundacions.
La contaminació del sòl és important per si mateixa i perquè els contaminants passen als aqüífers, rius, i altres capes del subsòl. D’aquesta manera els contaminants s’estenen a altres medis. La majoria de contaminants estan relacionats amb l’agricultura, com ara fertilitzants i pesticides. També és important la contaminació provocada pels abocadors. Els contaminants poden ser:
  • contaminants inorgànics: principalment metalls, els més importants el mercuri i el cadmi, tot i que també són molt contaminants el cobalt, el coure, el zinc, el crom i el plom.
  • contaminants orgànics: en la seva majoria són substàncies produïdes pels homes, com ara els organoclorats i, entre ells, les dioxines.

ACTIVITATS

ACTIVITATS

Activitat 1

1.1 Calcula la teva petjada ecològica




Què n’opines del següent gràfic? 


En aquest gràfic podem veure que els Estats Units té el major tamany de petjada, mentre que Austràlia la segueix per darrere amb molt poca diferència. Podem veure que España es troba al cinqué lloc després de Suècia i Regne Unit. Finalment hi ha una diferència molt gran de tamany a partir d'Argentina que la segueix Turiquia, Equador, Xina, El Marroc i Etiòpia.



Activitat 2

1. Què és la biomassa? Des de quan s’utilitza com a font d’energia?


La biomassa és la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos. 
Es pot afirmar que la biomassa va ser la primera font d'energia utilitzada pels nostres avantpassats, després del descobriment del foc.



Els seus usos al llarg de la nostra història han estat múltiples, com per exemple en les tradicionals carboneres per a la producció de carbó vegetal, usat durant segles com a combustible domèstic i industrial a les fargues.
En nuestra sociedad actual, el fomento de energias renovables hace que la biomasa vuelva a ser una fuente de energía a tener en cuenta.

2. Com es pot obtenir energía de la biomassa?
  
Les plantesarbres i altres vegetals fa servir la llum de l'energia solar i a través de la fotosíntesi, les plantes que contenen clorofil·la o altres pigments amb la mateixa funció transformen productes inorgànics en l'energia per a alimentar-se, i al seu torn els vegetals serveixen d'aliment a altres éssers vius.L'energia emmagatzemada en el procés fotosintètic pot posteriorment ser transformada en energia tèrmica quan aquesta es crema per combustió, deixant anar quantitats de diòxid de carboni a l'aire. El carbói el petroli són restes de plantes i animals morts que, en haver perdut una gran part d'aigua i aire, tenen aquesta energia molt més concentrada que les plantes, paper, fusta, llenya, olis, alcohols, etc. La diferència principal entre els combustibles fòssils i la biomassa és que els primers no poden ser produïts per l'home, que només pot actuar com a recol·lector, mentre que idealment la biomassa és cultivable. Des d'alguns àmbits es discuteix el seu ús per criteris de sostenibilitat i sobretot de capacitat de càrrega, resultant que no hi hauria espai suficient a la Terra com per a fer-ho, i que la fusta, per exemple, és "recol·lectada" de manera anàloga a com es fa amb els combustibles fòssils, produint greus problemes ambientals a causa de la desaparició massiva d'arbres i boscos.


3. En què es transforma la biomassa quan es descompon per l’acció de microorganismes o bacteris.


a) per digestió anaeròbia
b) per fermentació alcohòlica
La digestió anaeròbia és un procés biològic en el qual la matèria orgànica es descompon en productes gasosos o biogàs i en una solució aquosa o llot estabilitzat que s'anomena digestat. Tot aquest procés es realitza mitjançant un grup de microorganismes específics i en absència total d'oxigen.


4. Com s’obté el biodièsel i per a què s’utilitza?
 La biomassa utilitzada com a font d'energia pot incloure material vegetal d'origen agrícola, provinent de conreus destinats específicament a aquesta finalitat o de subproductes o restes d'altres cultius, biomassa d'origen forestal (llenya sobretot), i productes o subproductes d'origen animal, com els fems. L'energia de la biomassa sol utilitzar-se per al seu aprofitament com a energia tèrmica o, indirectament, per a la generació d'energia elèctrica. A vegades s'inclou també en la biomassa l'obtenció d'energia a partir de residus urbans com la incineració de les deixalles domèstiques o industrials, o la seva metanització i posterior combustió. Finalment altres formes de biomassa són el biogàs i els biocarburants, com el bioetanol i el biodièsel.


Activitat 3
https://m.youtube.com/watch?v=O8SYYiIFY9U



Activitat 4 (PUNTUABLE)

El 41% dels aqüífers està contaminat per nitrats

El problema de la contaminació de l'aigua subterrània no deixa de créixer. La contaminació per nitrats ja afecta el 41% dels aqüífers catalans. 
Cada cop la contaminació va creixent més, aixó prové d'un greu problema de contaminació s'aigües subterrànies. 
L’excés de nitrats perjudica el subministrament d'aigua.
Tècnics de l’ACA van revelar durant una jornada sobre reducció de contaminació per nitrats d'aqüífers que el 15% dels municipis (142 de 947) tenen problemes de subministrament per culpa d'aquest compost. Per aquest motiu el govern català va invertir uns 6 milions d'euros per les mesures de correcció de la contaminació, amb l'objectiu d' assegurar el proveïment d'aigua potable en aquestes localitats.

Tarragona i Barcelona i les zones de gran producció agrària (Lleida, Catalunya Central,...) són els llocs on es troba més masses de contaminació per nitrats.

A les zones vulnerables és on es troba la major part dels aqüífers contaminats.

En els últims anys la situació no ha fet més que empitjorar, a causa del problema de gestionar les dejeccions de la cada vegada més gran cabanya porcina.
La gestió de les dejeccions dels animals es va complicar després del tancament de la plantes de cogeneració que feien servir els excrements dels animals per produir energia.


Activitat 5


Busca informació sobre la desforestació i la desertificació. Esbrina quina és la causa d’aquests problemes i quines conseqüències tenen. Respon la següent qüestió:
  •   Per què ens convé tenir cura dels boscos?
La desforestació és la disminució de les superficies cobertes pel bosc 
ladesforestacióes produeix per moltes raons:
        -La demanda de combustible o fusta de construcció (fusta rara)
        -La necessitat de noves terres per a l’agricultura 
Fan que els boscos del món pateixen una excessiva explotació .Els boscos de la zona templada
d’Europa i d’Amèrica han estat els primers en patir una greu desforestació.
diferents causes de la desforestació:
· l’agricultura :

Com la població d'algunes parts del món augmenta, la tala i els cultius sobre carbó cremat es multiplica i impedeixen el bosc de reconstituir-se.
L’utilització intensives de fustes rares:
80% de tales d’arbres són il·legals, les fustes les més buscades són essències rares que han quasiment desaparegut o que són greument amenaçades.
· els focs :
       Última causa de deforestació, els grans focs del bosc:
En 1998-1999, han destruït més de sis millions d’hectàrees Grans incendis deserten sempre les surfaces forestal del globus.

La desertificació és la transformació d’una regió en desert. Això vol dir que el terra esdeve sec i que el desert avança cap les terres no desertificades.
Es un fenomen que afecta el terra però també les reserves d’aigua, la fauna i la flora.
Diferents llocs d’on prové la Desertificació:
La desertificació es un fenomen natural (provocat per l’acció dels vents) però també per activitats humanes:
Pastura excesiva.
Mala irigació.
Construcions anarquistes: sobretot a prop del la mar on l’home construeix cada vegada més habitatges.
Hi ha 6 milions d’hectars de terra que es transformen en desert cada any. La fauna i la flora pateixen de la desapareis del seu entorn de vida. El Sahara és el més gran desert de món, l’Africa , és particularment tocada. El desert a covert 65 milions d’hectares els 50 últims anys.
Unes de les solucions de lluita contra le desertificació consisteix en lluitar contra érosió de la pluja que s’emporta el terra. Per això ,el terra ha de ser protegit cobrin-lo amb plantes. Així tornar a planta arbres a les regions es indispensable.

Imatge relacionada

Activitat 6
Veure el vídeo: La casa sostenible (Programa Què Qui Com disponible a: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/La-casa-ecologica/video/226059944/) i respondre el qüestionari següent:
  1. Per què són tant gruixudes les parets exteriors de la casa?
  2. D’on prové tota l’aigua que s’utilitza a la casa? D’on es recull?
  3. De quina manera es pot potabilitzar l’aigua?
  4. Enumera alguna de les mesures que aplica la família per estalviar aigua.
  5. Com s’obté l’energia necessària? Quants quilowatts s’obtenen? Busqueu el nombre de quilowatts que consumiu a casa (en una factura real) i comproveu si hi ha molta diferència de quilowatts.
  6. Enumera alguna de les mesures que aplica la família per estalviar energia.
  7. Com s’escalfa l’aigua necessària?
  8. Què són les aigües grises? Com es reciclen? A quins usos es destinen després de ser reciclades?
  9. Com funciona el lavabo de la casa? Quina és la gran diferència amb un lavabo comú?
  10. Com es recicla la matèria orgànica de la casa? D’on prové la matèria orgànica que es recicla? Quin ús se’n fa una vegada reciclada?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


  1. Perquè una paret ample permet que la calor a l’estiu no pugui passar i a l’hivern que la calor de dins no pugui surtir.

  2. Tota l’aigua ve de l’aigua de la pluja que es recollida al augmentar la teulada, la qual baixa per els baixants i arriba a un registre específic.

  3. Tenen una depuradora, on tota l’aigua que entra i surt passa per un tub metalitzat on a dins hi ha un florescent d’ultraviolat, que es l’encarregat de matar totes les bacteries de l’aigua.

  4. En que aprofiten l’aigua de la pluja, reciclen les aigües grises, i cap membre de la família es banya perquè gasta molta aigua, sino que es dutxen.

  5. S’obté del sol a través de plaques solars, i obtenen 2 quilowatts i mig.
    Aproximadament entre la vitroceràmica, la nevera, la rentadora, la televisió i tot em surt aproximadament 4 quilowatts.

  6. Utilitzen plaques solars en que aprofiten l’energia del sol que proporcionen electricitat i per escalfar l’aigua, i redueixen  el consum d’electricitat.

  7. A través de plaques solars que escalfen l’aigua i s’acumulen a una petita central tèrmica.

  8. Les aigües grises són les que porta sabó, la de rentarse les mans o renta plats.Ha construit una depuradora biologica amb canyes de bambú plantades que es el filtre verd de la depuradora, el qual les seves arrels i els microorganismes de les arrels comencen a absorbir la major part de partícules de contaminació, passat dies aquesta aigua s’haura evaporat per les fulles i la que resti sera una de menys contaminada.

  9. El vàter té un embut que es pot treure i a dins hi ha un tub inmens que tot cau fins a un dipòsit que està a sota de tot, anomenat composte, on van a parar els nostres residus.
    La diferència es que es més net que un comú, i hi ha una succió del ventilador cap a vall del vàter, cap a dins, que això fa que tot vagi a parar a baix de tot més fàcilment, i fa que no hi faci pudor i  no fa servir aigua.
  10. Es recicla dins a un compost, on a la base hi ha terra (el substrat) i on cauen les defecacions i també a part tiren herbes del jardí. Té una fusta on va remenant la matèria orgànica perquè sigui tot homogeni, un cop descompossat el farà servir per adob per a la terra, i així tanquen el cicle.


Activitat 7 (PUNTUABLE)

Busca informació sobre la síndrome de la granota bullida, escriu un post al blog on facis una reflexió sobre la possible falta de percepció de l’actual crisi ambiental global.
LA SÍNDROME DE LA GRANOTA BULLIDA

Si poses una granota a aigua freda i vas calentant l’aigua, la granota continuarà nedant perquè ella no nota la temperatura de l’aigua, fins a tal punt que sigui 42 graus i la granota acabi morint sense que s’adoni, en canvi si fiques la granota en aigua bullint saltarà directament. Hem vist que això ens passaria també a nosaltres i molts científics ho han utilitzat per tractar temes ambientals com el del canvi climàtic.Tot aixo ho podem relacionar amb el canvi climatic ,dient que la granota som nosaltres i el canvi climatic es l’aigua que nosaltres calentem.El canvi climatic va augumentant el seu perill cada dia mes,i la gent no s’adona l’empitjoramen Que fem cap a la terra,bàsicament perque la població no vol adonar-se fins que el moment serà ja tard de arreglar les coses,arribarem a tal punts en que no podrem fer res i sabrem que morirem o morirem ense adonar-nos un per un com la granota quan l’aigua arriba als 42 graus.


Activitat 8


Llegeix els punt 8. La gestió global del planeta i respon les següents qüestions:
a) Què significa desenvolupament sostenible?
És aquell que satisfà les necessitat del present sense comprometre les necessitats del futur.
b) Quants models de desenvolupament coneixes? Quin et sembla el millor per assegurar el futur?
S’hi distingeixen 3 tipus de models:
-model desenvolupamentista: és el de la societat de consum, basat en el benefici econòmic i considera que els avenços tecnològics poden contrarestar els efectes mediambientals, no té la necessitat de modificar les actituds ni la manera de viure.
-model conservacionista: proposa frenar el desenvolupament econòmic i creixement de població. Considera que els recursos són limitats i el futur de la humanitat canvia l’estil de vida.
-model sostenible: intenta conjugar creixement econòmic i preservació del medi ambient. És a dir, satisfer les necessitats del present sense comprometre les del futur.
c) Quins són els cinc factors que es tenen en compte per a l’estudi de la Terra com a sistema?
El creixement de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i la disminució de residus.
d) Què es va acordar a Kyoto?
Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 7% durant la decada següent.
e) On i quan es va celebrar la cimera sobre el canvi climàtic?

L’any 2006 es va celebrar la Cimera del Clima de Nairobi, amb la intenció de frenar l’escalfament global.


Resultat d'imatges de gestió global del planeta