TEMA 6

TEMA 6

Additius alimentaris: quan l’enemic entra per la boca.

Un additiu alimentari és qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment en si, ni s’utilitza com a ingredient característic en l’alimentació, independentment que tingui o no valor nutritiu i que la seva addició intencionada als productes alimentosos, amb un propòsit tecnològic en la fase de la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envàs, transport o emmagatzematge tingui, o pot esperar-se raonablement que tingui, directament o indirectament, com a resultat que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin en un component d’aquests aliments.

Segons la FDA (Food and Drug Administration), els additius s’utilitzen en els aliments perquè compleixin cinc funcions principals:

- Mantenir l’estabilitat d’un producte
- Millorar o mantenir el bon sabor i la salubritat
- Proporcionar ferments o controlar el PH
- Millorar el sabor
- Proporcionar el color desitja.

  Components no nutritius dels additius 

• Color: Aquest color, ve donat ja des d'un principi pels pigments que té el propi aliment.
• Sabor: Podriem dir que existeixen quatre sabors bàsics, els més coneguts que són el dolç, el salat, l’amarg i l’àcid, tot i així tambe podriem afegir l'umami.
• Aromes: N'hi podem trobar diferents, com ara els florals, i poden venir donats per la interacció a la vegada de components com ara els èsters.
• Textura: En aquest apartat intervé tant la vista com el tacte, i els responsables de la textura són els components de l'aliment com ara l'aigua i les proteïnes.

 Classificació dels additius alimentaris

Colorants:
Són substàncies que donen color als aliments, n'hi ha de tipus natural com els carotenoides (E160a) i les xantofil.les (E161), tot i així, molts són sintètics, com la tartracina (E102) o la azorrubina (E122).

Aquests, no donen resposta a cap problema tecnològic i són innecessaris dietèticament, simplement és per a emmascarar en algunes ocasions la mala qualitat de les matèries primeres.

Edulcorants:
S’utilitzen per donar sabor dolç als aliments, com a substituts del sucre. Els podem trobar en els aliments “baixos en calories” i per a diabètics.
N'hi ha de dos tipus, els nutritius, que aporten caloríes com la glucosa, i els no nutritius, que no n'aporten com ara la sacarina.

Potenciadors del sabor:
Aquests, són els que s'afegeixen als aliments deshidratats, congelats o en conserva per retornar-los el sabor perdut.
Els més problemàtics són els glutamats , ja que existeixen persones sensibles i també el Glutamat monosódic o MSG .

Aromatitzants:
Són substàncies que s’afegeixen per tal d'intentar modificar conjuntament l’olor i el sabor, també s'intenta restablir aromes perduts durant el tractament o l’emmagatzematge.
Normalment s’obtenen a través de barrejes de plantes, ja sigui per escalfament de diferents ingredients o a través de la combustió de fustes.

Conservants:
Són substàncies amb capacitat per retardar els processos de fermentació, de florir-se, putrefacció i altres alteracions biològiques d’aliments i begudes. Les dosis utilitzades no tenen efecte bactericida.
Els més problematics són els Nitrits i Nitrats que impedeixen el creixement del bacteri causant del botulisme.

Antioxidants:
Són aquelles substàncies que poden ralentir o impedir les oxidacions i el enranciament d’aliments i begudes, el que fan es que eviten l’oxidació de vitamines liposolubles i d’àcids grassos essencials, preservant així el valor nutritiu dels aliments.
Hi ha els naturals i els artificials.

Sinèrgics d'antioxidants:
Són aquelles substàncies que per elles mateixes no tenen un efecte antioxidant, però que augmenten el poder antioxidant dels additius antioxidants.

Perillositat del additius

Els additius, tot depen de quins siguin, normalment a simple vista podem pensar que els posen als aliments i ja està, però no. Per poder ser autoritzat un additiu, la substància ha de tenir una sèrie de pautes com ara:

- No representa cap perill per al consumidor en les dosis proposades
- Es pot demostrar que és necessària, ja que s’obtenen beneficis que no s’obtindrien sense la seva          addicció.
- És eficaç perquè en molt poca dosi ja aconseguim el seu efecte.
- Abans de la seva utilització, al mercat existeixen tècniques d’anàlisi per tal de poder-la qualificar i      d'aquesta manera saber que no es perillosa i es pot consumir.


Conclusions del treball

Com a conclusió d'aquest treball podríem dir que als additius, poden anar molt bé per a conservar els aliments, si un dia alguna cosa no ens la volem menjar i la preferim un altre dia, perquè en conservi en bon estat els additius serien el que ens aniria millor, gràcies a això podem fer coses així. També per canviar una mica el aspecte d'un aliment, o el seu color, ja que el color entre pels ulls i si t'agrada el que veus es més possible que t'ho mengis que no alguna cosa amb un mal aspecte.

No totes les coses dels additius alimentaris són bones, ja que es una cosa que s'ha de controlar molt.


Bibliografia

http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/seguretat_alimentaria_per_temes/additius_alimentaris/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Additiu_alimentari
http://val.levante-emv.com/vida-y-estilo/salud/2017/07/18/aditivos-alimentarios-son-perjudiciales-salud/1594933.html?utm_medium=rss