SESSIONS

SESSIÓ 1

En aquesta sessió realitzada, hem treballat el sistema terra i la població humana. I tot sobre la petjada ecològica.

1. EL SISTEMA TERRA I LA POBLACIÓ HUMANA

L’efecte d’una espècie o població sobre l’entorn depèn del nombre d’individus que la integren i de l’impacte mitjà de cadascun d’ells. L’espècie humana s’ha mantingut estable al llarg del temps, dintre d’uns límits. Fins al segle XVII, el creixement va ser sostingut però a partir del segle XVIII, amb la Revolució Industrial, el creixement va ser exponencial. Les grans dimensions de la població humana i el creixement desproporcionat de la demanda de recursos i de la producció de residus estan modificant els escenaris en els quals es desenvolupa la nostra existència.

PETJADA ECOLÒGICA

 Petjada ecològica: és un terme encunyat l’any 1996 com a un mesura de l’impacte sobre el planeta d’una determinada manera de viure.

Es defineix com “la superfície de sòl, en hectàrees, necessària per produir els recursos consumits per un ciutadà, una població, etc., i també la necessària per absorbir i destoxificar els residus que genera, independentment d’on es trobin localitzades aquestes àrees”.

La petjada ecològica mitjana s’ha calculat dividint el terreny productiu que hi ha a la Terra entre els 6.000 milions d’habitants que tenia el planeta l’any 2008, obtenint un valor de 1,7 ha per persona. Cal tenir en compte la diferència entre l’impacte ecològic de les societats més desenvolupades i la resta.

Es calcula que el model de vida previ a la Revolució Industrial es necessitaven 1 o 2 ha per cobrir les necessitats d’una família de manera autosuficient. Actualment s’estima que el consum mitjà per habitant és de 2,8 ha.

L’impacte de l’espècie humana inclou diversos aspectes i afecta diferents processos, tant a escala local com global. En general podem distingir:

• contaminació de diferents medis
• alteració dels cicles biogeoquímics que es donen al planeta
• modificació de l’escenari: canvis d’ús del sòl, desertització, desforestació,…
• sobreexplotació de recursos minerals i pèrdua de biodiversitat

Però cal tenir en compte que el consum total de recursos avança a un ritme molt més gran que l’increment de la població, i això implica que la capacitat de càrrega del planeta serà menor del què s’havia previst.

Els qui contribuïm més a aquest augment som els habitants dels països desenvolupats en una proporció de 10 a 1, en comparació amb els països pobres. D’aquestes dades en podem extreure tres conseqüències:

• Cal reduir el creixement poblacional.
• La manera de viure dels països més rics no es pot estendre al conjunt dels habitants del planeta.
• Cal una reducció del consum per aconseguir la sostenibilitat del planeta

SESSIÓ 2

En aquesta sessió realitzada, hem treballat el desenvolupament i l'energia. Per altra banda, hem estudiat els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural.

I per últim en la sessió hem treballat les energies renovables ( energia solar, energia hidràulica, energia maremotriu, energia eòlica i biomassa).

2. DESENVOLUPAMENT I ENERGIA

El creixement de la població i el desenvolupament econòmic han fet necessaris el consum de grans quantitats d’energia. Els combustibles fòssils, el carbó i el petroli, han estat els més utilitzats, però es tracta de fonts d’energia no renovables que produeixen una gran quantitat de substàncies contaminants. Durant les últimes dècades la humanitat ha començat a explotar fonts d’energia renovables, relativament poc contaminants.

2.1 COMBUSTIBLES FÒSSILS

El CARBÓ

• És el combustible fòssil més abundant i més utilitzat a partir del segle XVIII, com a substitut de la fusta, i fins a l’aparició del petroli i els seus derivats.
• Es va originar per descomposició anaeròbia, i per tant incompleta, de restes vegetals. Les diferents condicions de pressió i temperatura a què han estat sotmeses les restes ha originat els diversos tipus de carbó que existeixen: antracita, hulla, lignit i torba.
• Es fa servir principalment per a la generació d’energia elèctrica a les centrals tèrmiques.

EL PETROLI

Combustible més utilitzat i proporciona al voltant del 40% de la producció energètica global.

Es va formar a partir de microorganismes marins, barrejats amb sorres i fangs, sotmesos a elevades pressions i temperatures.

A partir del petroli s’obtenen combustibles derivats (gasolina, fuel, querosè,…), nombroses matèries primeres com plàstics, fibres sintètiques, fertilitzants, pesticides, medicaments i pintures.

EL GAS NATURAL

• És producte de la matèria orgànica acumulada durant milions d’anys.
• La seva composició majoritària és de metà i està present en la majoria de jaciments petrolífers. Les dificultats tècniques del seu tractament, de la construcció d’una xarxa de gasoductes i dels sistemes de distribució i transport necessaris van començar a ser rendibles gràcies a l’augment del preu del petroli. Un cop s’extreu del jaciment, es tracta amb una sèrie de processos i després es transporta fins al lloc de consum.

Un dels processos més importants al que se sotmet el gas natural és l’odorització, al qual se li afegeixen una sèrie d’additius que li donen olor per tal de fer evidents i facilitar la localització de les fuites.

2.2 ENERGIES RENOVABLES

Les fonts d’energia renovable es fan servir, fonamentalment, per a producció d’energia elèctrica i energia tèrmica:

• De generació elèctrica: eòlica, hidroelèctrica, solar fotovoltaica i mareomotriu.
• D’aprofitament tèrmic: solar tèrmica, biomassa, biogàs i biocarburants.

ENERGIA SOLAR:

El seu ús no produeix calor addicional a l'atmosfera tal com passa amb els combustibles fòssils. Es pot captar per mitjà de plafons solars per produir calor, o bé per mitjà de plaques fotovoltaiques per produir electricitat.

ENERGIA HIDRÀULICA:

Utilitza l'energia que es deprèn en el salts d'aigua per generar electricitat en plantes hidroelèctriques. Aquest tipus d'energia aporta una quantitat significativa de l'energia elèctrica.

ENERGIA MAREMOTRIU:

Es basa en el mateix principi que l'energia hidràulica. Aprofita l'energia generada per les marees.

ENERGIA EÒLICA: 

Aprofita la força del vent per moure les pales dels molins generadors i transformar-la en electricitat. Segons la ubicació dels molins, pot ser terrestre o marina.

BIOMASSA:

S'anomena biomassa la quantitat de matèria orgànica d'un organisme o d'un ecosistema, generalment expressada com a pes sec per unitat de superfície. L'energia emmagatzemada a la biomassa com a conseqüència dels processos químics que realitzen els ésser vius per fer les seves funcions vitals, s'allibera per mitjà de la combustió.

SESSIÓ 3

En aquesta sessió realitzada, hem treballat la contaminació i l'impacte ambiental. També hem fet la contaminacio atmosfèrica, on hi hem vist les conseqüències d'aquest. Un altre punt que hem treballat és la contaminaciño de l'aigua i per últim la contaminació del sòl.

3. CONTAMINACIÓ I IMPACTE AMBIENTAL

CONTAMINACIÓ: Augment o aparició de substàncies perjudicials o de certes formes d'energia al medi ambient, en més quantitat de la que és capaç d'admetre i neutralitzar. Pot afectar grans zones de la Terra o localitzar-se en zones o punts concrets.

IMPACTE AMBIENTAL: Qualsevol modificació de l'ambient amb repercussions per al paisatge, els ecosistemes, la salut o el benestar de la població, provocada de manera directa o indirecta per l'acció humana.

La contaminació per causes naturals ha existit des dels inicis de la Terra (erupcions volcàniques, incendis forestals, tempestes de sorra als deserts,..), però els problemes actuals de contaminació comencen a finals del segle XVIII, amb la Revolució Industrial.

La contaminació afecta l’activitat i la supervivència dels organismes, inclòs l’ésser humà. La majoria de contaminants tenen el seu origen en la indústria, els vehicles i l’agricultura (origen antropogènic).

3.1 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Els contaminants atmosfèrics principals procedeixen de la combustió del carbó, el petroli i la gasolina en la indústria i vehicles, de certs processos industrials i d’explotacions agrícoles, ramaderes i mineres.

La contaminació de l’aire provoca malalties respiratòries i cardíaques, i alguns contaminants poden arribar a provocar càncer, sobretot de pulmó.

Els mètodes de control de la contaminació atmosfèrica inclouen la supressió del producte perillós abans del seu ús, l’eliminació del contaminant una vegada format o l’alteració del procés perquè no produeixi el contaminant o ho faci en quantitats inapreciables.

Els contaminants atmosfèrics es classifiquen segons el seu origen en:

• Contaminants primaris: són substàncies perilloses que entren directament a l’atmosfera. Els més importants són els òxids de carboni, sofre i nitrogen, les partícules i els hidrocarburs.
• Contaminants secundaris: es produeixen per reaccions químiques entre els contaminants primaris a l’atmosfera.

CONSEQÜÈNCIES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA:

• Pluja àcida
• Destrucció de la capa d’ozó
• Efecte hivernacle
• Boirum o smog d’hivern
• Boirum o smog fotoquímic

3.2 CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA

L’aigua és un recurs essencial per a l’existència i el manteniment dels organismes, és necessària per a molts processos i reaccions característiques dels éssers vius.

La major part de l’aigua que hi ha al planeta és salada, formant els mars i oceans, i només un 3% és aigua dolça.

A més, una part d’aquesta aigua es troba en forma sòlida (gel o neus perpètues) o en aqüífers profunds, la qual cosa en dificulta la seva utilització.

Una gran part dels recursos hídrics es fan servir en l’agricultura, el 22% s’utilitza a la indústria i només el 8% es destina a usos domèstics i serveis. En els darrers 70 anys el consum d’aigua per part dels éssers humans s’ha triplicat i actualment el 54% de l’aigua dolça terrestre accessible ja està essent utilitzada.

Cal tenir en compte que més de 1000 milions de persones al món no tenen accés a sistemes d’aigua potable i gairebé la meitat de la població no té infraestructures bàsiques de sanejament. Segons les seves característiques, els contaminants de l’aigua s’agrupen en tres grups:

• Contaminants físics: augment de la temperatura, partícules radioactives i sòlids en suspensió.
• Contaminants químics: es divideixen en biodegradables (nitrats i fosfats procedents dels fertilitzants) i no biodegradables (plàstics, pesticides, medicaments,…).
• Contaminants biològics: virus, bacteris, protoctists i altres.

3.3 CONTAMINACIÓ DEL SÒL

El sòl és una capa de gruix variable situada a la part superficial de l’escorça terrestre formada per partícules minerals, matèria orgànica en descomposició, aigua, aire i organismes vius (microorganismes, fongs,…). Es crea a partir de la roca mare, per l’acció dels éssers vius i del clima.

• Serveix com a substrat a les plantes i proporciona les sals i l’aigua necessària per a la fotosíntesi. Quant més gruixuda és la capa de sòl, més quantitat de nutrients conté. S’anomena sòl madur.

Les principals amenaces que afecten el sòl són:

• l’erosió: pèrdua de la capa superficial, rica en matèria orgànica, per efecte del vent o la pluja. Als terrenys agrícoles, es   perden 25.000 milions de tones de sòl cada any. Aquesta pèrdua s’agreuja amb la reducció de la vegetació.
• la pèrdua de matèria orgànica
• la contaminació
• la salinització
• la compactació
• la pèrdua de biodiversitat
• els esllavissaments de terra
• les inundacions.

La contaminació del sòl és important per si mateixa i perquè els contaminants passen als aqüífers, rius, i altres capes del subsòl. D’aquesta manera els contaminants s’estenen a altres medis. La majoria de contaminants estan relacionats amb l’agricultura, com ara fertilitzants i pesticides. També és important la contaminació provocada pels abocadors. Els contaminants poden ser:

• contaminants inorgànics: principalment metalls, els més importants el mercuri i el cadmi, tot i que també són molt contaminants el cobalt, el coure, el zinc, el crom i el plom.
• contaminants orgànics: en la seva majoria són substàncies produïdes pels homes, com ara els organoclorats i, entre ells, les dioxines.